El poble

Si hi ha alguna certesa de tot el que estem vivint és que ens fa més forts com a poble. El sentiment d’unitat sense fisures és excepcional. I s’ha accentuat des de l’1 d’octubre. El poble s’organitza i surt al carrer com una sola persona amb una sola veu per defensar la vulneració d’un dels drets més bàsics dels individus que formen part de la comunitat: la llibertat. La d’opinió i expressió, la de reunió i manifestació i la de moviments. Aquests dies veiem com actua, com es mobilitza, com parla, el poble.Però l’altre dia la gent del meu, de poble, Besalú, em va fer sentir encara més orgullós de ser fill d’una vila que té una gent tan benparida. Dijous passat davant les portes del Tribunal Suprem de Madrid hi va haver un cinquantena de veïns de Besalú que en un acte que els dignifica i honora com a poble van acompanyar al seu alcalde, membre de la
Mesa del Parlament, per fer-li saber que no estava sol. Unes persones que malgrat l’esforç que els suposava estaven disposades a fer-lo perqué són de les que creuen en el valor de ser-hi i de ser-hi en els moments difícils. Gent normal i corrent que van creure oportú sacrificar hores de son, hores de feina, hores de fred perqué trobaven que el sacrifici que estava a punt de fer el seu alcalde i la resta d’integrants de la Mesa, bé que s’ho mereixia. Persones que creuen en les persones, més enllà de les ideologies. Persones que quan toca, demostren que estan compromeses amb uns valors que quan es deixen de respectar és quan un comunitat deixa de ser un poble. I al revés. Quan aquests valors es tenen molt presents i es lluita per defensar-los és quan emergeix el millor de cadascú que els empeny a fer de la seva comunitat un gran poble. I contra això no hi ha ni lleis ni articles ni amenaces que valguin. Perquè el que van demostrar la gent de Besalú és que quan hi ha la voluntat, la determinació i el convenciment de fer i de ser, som invencibles com a poble.