Avui fa una setmana es va conèixer una noticia que per la importància que trobo que tenia, i que té, no vaig veure que trascendís gaire enlloc. Tampoc vaig sentir ningú que en fes escarafalls, ni es posés les mans al cap. A set dies vista veig que més aviat ha passat força inadvertida. El titular deia que ” Bèlgica no va detenir el sospitós dels atemptats de París perquè no pot fer batudes nocturnes”. I la noticia era que no ho havien fet perquè hi ha una llei en aquell país que és del 1967 i que prohibeix expressament fer operacions policials entre les 9 del vespre i les 5 de la matinada. És ben bé la perversió de les lleis o de la justicia. Només pot passar en països occidentals, civilitzats i democràtics, d’acord però ja em diran… La norma preveu excepcions en cas d’incendis o flagrants delictes però no per terrorisme, així que la policia va haver d’esperar que es fes de dia per entrar al pis on havien localitzat el que es considera el cervell dels atemptats que van matar a més de 130 persones a París.Ja era tard. En un moment així, si vostè és un policia de l’escamot d’assalt i sap que hi ha aquesta llei, què faria? Se la passa pel folre i tiren l’operació endavant? O adverteix als companys que hi ha aquesta norma i que no us la podeu saltar perquè vosaltres, la policia, sou els que vetlleu per fer-les complir, les lleis. Determinació o coherència? És difícil, ho sé però davant d’un cas com aquest en què no hi ha temps per trucar, consultar i decidir cal donar les avantatges democràtiques als qui no la respecten ni la llibertat ni la democràcia? Algú gosaria jutjar el policia que entra a detenir al terrorista perquè s’ha saltat una llei que protegeix el descans dels veïns? Vull pensar que no i crec que això no entraria en contradicció amb la llei ni suposaria trair la democràcia. Senzillament, el que voldria dir és que hi ha normes obsoletes que s’han de canviar per adaptar-les als nous temps i als nous perills. I això, ho pot entendre qualsevol amb dos dits de seny.

Ja ha arribat aquella època de l’any en què tots conjugarem de forma activa o passiva el verb regalar.Però en aquesta ocasió, gràcies del president espanyol que ens ha obsequiat amb unes eleccions abans de Nadal, és molt possible que hi hagi moltes persones que conjuguin el verb regalar en el seu altre significat.Sí. Perquè regalar també vol dir regalimar, relliscar, deixar córrer. I no és cap secret que hi ha molts catalans que els rellisca aquesta convocatòria electoral del dia 20. Per això, Gabriel Rufian, cap de llista d’ERC, considera que si no votem, regalarem la imatge de Catalunya a Albert Rivera. Rufian ho diu perquè hi ha moltes persones, moltes, que no saben si han d’anar a votar. I si hi van, es pregunten: per què hi van? I a qui voten? És lògic que aquestes persones, que legítimament dubten de si dipositar o no la seva voluntat dins l’urna, no vulguin regalar res a ningú. I no ho volen fer perquè justament creuen que amb Catalunya no s’hi juga. Prou que s’hi ha jugat. Massa. I no saben què treu cap anar a Madrid si ja ens han dit que no ens volen escoltar. I perquè crec que com que no els rellisca, gens, no els regala gens, el que podria passar tant si hi van com si no hi van. No estan per festes. I els regals es porten a les festes o es fan a aquells que s’ho mereixen per la feina feta. Pensar que si s’hi ha d’anar és perquè no sabem què passarà a casa nostra on tot està empantanegat encara que sembli encarrilat, fan venir ganes de deixar-ho córrer, de dimitir com a ciutadà que té el deure de collar els seus representants polítics.Malgrat això, no estan disposats a regalar res perquè els importa el seu futur i el dels seus, perquè no volen deixar cap regal enverinat als seus fills i néts. N’estan tips de relliscades, dubten de si han d’anar a votar perquè no els rellisca, perquè els importa i perquè no volen sentir-se enganyats. Al final però complirem amb la tradició i embolicarem molts vots amb dubtes, pors i il.lusions, com si fossin regals.